Criptografia

      En classe anem ha fer treballs en grups. En el meu grup, format per Antonio, Laura i Xavi, estudiarem la criptografia. Ací posaré el que anem fent.

    La criptografia segons la RAE és l'art d'escriure amb clau secreta o d'una manera enigmàtica.
    Va apareixer amb l'escriptura. Els egipcis i els mesopotàmics ja van utilitzar mètodes de xifratge, però els primers en aplicar-se de ple van ser els grecs i els romans, ja que comunicar-se en secret era un element clau per al èxit militar.

        EL XIFRATGE CÈSAR.
    El xifratge Cèsar va apareixer al segle I a.C. El seu nom es deu a Julio Cèsar, per ser qui més ho utilitzava. El feia servir per protegir missatges amb interès militar.
    Aquest xifratge és un dels més usats en l'àmbit de la criptografia.
    El xifratge Cèsar constitueix en reassignar a cada lletra de l'abecedari altra nova. Aquesta reassignació és deguda al desplaçament de cada lletra un determinat nombre de llocs. Al nombre de llocs desplaçats se'ls anomena clau. Julio Cèsar utilitzava una clau 3.
    El tipus de xifratge és de substitució simple, ja que se substitueix una lletra per una altra i també és un xifratge monoalfabètic, perquè utilitza una substitució fixa per a tot el missatge.

Missatge:
    Sóc alumna de l'institut Francisco Figueras Pacheco d'Alacant i estic fent un treball sobre criptografia. El meu grup el formem: Xavi, Laura, Antonio Manuel i jo.

Clau 4:
    A   B   C   Ç   D   E   F   G   H   I   J   K   L   M   N   O   P   Q   R   S   T   U   V   W   X   Y   Z
    D   E   F    G   H   I    J    K  L  M  N  O   P   Q    R   S    T   U   V  W  X   Y   Z    A   B   C   Ç

Missatge xifrat:
    WSF DPYQRD HI P'MRWXMXYX JVDRFMWFS JMKYIVDW TDFLIFS H'DPDFDRX M IWXMF JIRX YR XVIEDPP WSEVI FVMTXSKVDJMD. IP QIY KVYT IP JSVQIQ: BDZM, PDYVD, DRXSRMS QDRYIP M NS.

Freqüència de cada lletra:
A -   0
B -   1              N - 1
C -   0              O - 0
Ç -   0              P -  9 
D -  16             Q - 5
E -   2               R - 9
F -   8               S - 9
G -  0               T -  3
H -  2               U - 0
I  -  12              V - 9
J -   5               W - 6
K -  3               X - 9
L -  1                Y - 8
M - 11              Z - 1
Total de lletres: 130.

Percentatge de cada lletra:
A = 0%
B = 0'77%
C = 0%
Ç = 0%
D = 12'30%
E = 1' 54%
F = 6'15%
G = 0%
H = 1'54%
I = 9'23%
J = 3'84%
K = 2'30%
L = 0'77%
M = 8'46%
N = 0'77%
O = 0%
P = 6'92%
Q = 3'85%
R = 6'92%
S = 6'92%
T = 2'30%
U = 0%
V = 6'92%
W = 4'62%
X = 6'92%
Y = 6'15%
Z = 0'77%

Freqüència de lletres al català: E A S L I R N T O U D C M P V Q B G Ç F H X J Z K W Y
Freqüència de lletres al missatge: D I M P R S V X F Y W Q J K T E H B L N Z A C Ç G O U

Per a desxifrar el missatge, en aquet cas has d'agafar la D que serà la A o la E i anar probant. Serà molt més fàcil agafar les paraules curtes. Així amb totes les lletres.

          --------------------------------------------------------------------------------------------

XIFRATGE PIGPEN

    El xifratge Pigpen també anomenat xifrat dels Francmaçons va ser utilitzat pels francmaçons al segle XVIII per mantenir els seus documents en secret.
   Aquest xifratge no substitueix una lletra per una altra, si no que substitueix  cada lletra per un símbol. Per a determinar els símbols de cada lletra es tracen tancants en els que s'hi col·loca l'alfabet. (els punts permeten distingir dos tancats similars)
    Aquest xifratge és de substitució simple i monoalfabètic.                      
(el dibuix que hi ha a baix està fet amb el paint, per això no és exacte)
 

--------------------------------------------------------------------------------------------
A continuació representaré la gràfica dels xifratge César.

        Començem:
        A cada lletra li correspon un nombre: A - 1, B - 2, C - 3, ... , Y - 26, Z - 27.
        Ara, per exemple, agafem la clau 4 (com en activitats anteriors).
        Una vegada fet açò, fem una taula per a poder fer la gràfica.
        (Com que hi ha 27 lletres a l'abecedari, quan acaba hem de començar una altra vegada.)

Abecedari.
Abecedari amb calu 4.
1
5
2
6
3
7
4
8
5
9
6
10
7
11
8
12
9
13
10
14
11
15
12
16
13
17
14
18
15
19
16
20
17
21
18
22
19
23
20
24
21
25
22
26
23
27
24
1
25
2
26
3
27
4
Ja feta la taula, podem fer la gràfica amb Geogebra. Queda així: