El hombre que calculaba.

EL HOMBRE QUE CALCULABA

( L'home que calculava)

      TÍTOL: El hombre que calculaba. ("O homem que calculava")

      AUTOR: Malba Tahan. (Nom original: Júlio César de Mello e Souza)

      EDITORIAL: RBA bolsillo. (del nuevo mundo)

      ANY DE PUBLICACIÓ: Es va publicar per primera vegada a Brasil, l'any 1949.

      NOMBRE DE PÀGINES: 297 pàgines.   

      RESUM: (que hi ha a la contraportada del llibre)

                  Beremiz Samir, l'home que calculava, enfronta un sens fi de desafiaments en el marc d'un antiquíssim l'Iraq, habitat per califes, xeics i visirs. En cadascun dels relats, Samir demostra el seu domini sobre els nombres, però aqueixa saviesa va acompanyada per una reflexió que sempre té una raó ètica, de justícia, que fa desaparèixer problemes i el desacord entre els homes, moltes vegades a causa de qüestions insignificants. I és que Samir és un home savi, un home de pau que no cerca el poder sinó la tranquil·litat de viure una vida plena i feliç.

Jo vaig estudiar en la pública!



Herois

Resum:

    Un home va a una reunió de negocis i pel camí es troba a, Cristo, una noia amb una vida totalment diferents. A pesar de les seues diferències els dos, sobre tot l'home, comencen a recordar el seu últim estiu al poble, ja que va ser substituït per un pantà. Durant tota la peli la trama actual es veu interrompuda pels records de la infància que acaben sent els mateixos. A la fi l'home cedeix a arreplegar a un amic de Cristo i portar-los amb uns antic amics de la infància, en eixe moment s'adona que tots són de la colla del seu germà Xavi que va morir, i tornen al pantà, on encara segueix la cabanya que volien des de sempre i que suposadament complia desitjos, per a recordar els bons moments que van passar junt. En eixe moment l'home, el germà de Xavi comença a plantejar-se si realment vol seguir amb la seua vida tan monòtona.

  A la pel·lícula volen reflectir els conflictes familiars i entre amics, les aventures amb aquestos, els desitjos per a aconseguir alguna cosa i les ganes que li poses, els somnis, etc. que quan ets petit és el més important. En canvi quan et fas gran, solament treballes i ja no tens eixes ganes d'aventures ni ets tan somiador. L'home de la pel·lícula s'adona de tot això i comença a tindre nostàlgia de la seua infància.

Pau Freixas (director): " No hi ha res com creure que l'amistat mai es trenca, que l'amor és per a sempre i que el món sencer està ací per a que els nostres somnis es compleixen".