dimarts, 12 de juny del 2012

Construcció d'una paràbola.

      Per a construir una paràbola, primer hem de fer un punt a una petita distància de la vora del full (al mig més o menys). Quan ja tenim el punt hem de doblegar el full diverses vegades de manera que tota la seua vora passe pel punt. La marca del plec la marquem amb un retolador i ja estarà la paràbola.

  •  Per què s’aconsegueix una paràbola?

Perquè la distància que hi ha d’un punt de la paràbola a un punt fixe, el focus, és igual a la distància que hi ha d’eixe mateix punt a la directriu, que en el cas del full és la seua vora. Per tant quan dobleguem el paper, el que estem fent és construir una tangent a la paràbola. Per això es crea la paràbola perquè fem moltes de les seues tangents.
El punt on s’uneixen la tangent i la paràbola (qualsevol punt d’aquesta) està a la mateixa distància del focus i de la directriu.

diumenge, 10 de juny del 2012

Els quatre quatres.

Aquest problema "Els quatre quatres", l'he trobat a un llibre molt interessant anomenat "L'home que calculava", el qual recomane. El problema consisteix en trobar la forma matemàtica per a representar qualsevol nombre utilitzant solament quatre quatres. Per exemple, per a trobar el 0 solament hem de fer 44 - 44.
La forma més còmoda per a trobar l'1 és:
  {44 \over 44}


El 2 és així:




El 3 pot ser :





El 4 el podem fer:





S l'observen bé ens podem adonar que (4 - 4)/4, és 0. Per tant, l'operació es queda en 0 + 4.

Busquem ara el 5:

(4 · 4 = 16; 16 + 4 = 20; 20 /4 = 5)
Ara anem al 6:

Llevant un signe  i canviant un altre, aconseguim el 7:


Pe fer el 8 hi ha una manera molt senzilla: , però el podem embolicar una mica:

Ara li toca al 9: 
I acabem a amb el 10:


Aquests són alguns exemples que es poden aconseguir, però hi ha molts més. Així que ara et toca a tu. Ets capaç de fer algun més?


diumenge, 27 de maig del 2012

El hombre que calculaba.

EL HOMBRE QUE CALCULABA
( L'home que calculava)

      TÍTOL: El hombre que calculaba. ("O homem que calculava")
      AUTOR: Malba Tahan. (Nom original: Júlio César de Mello e Souza)
      EDITORIAL: RBA bolsillo. (del nuevo mundo)
      ANY DE PUBLICACIÓ: Es va publicar per primera vegada a Brasil, l'any 1949.
      NOMBRE DE PÀGINES: 297 pàgines.   
      RESUM: (que hi ha a la contraportada del llibre)
                  Beremiz Samir, l'home que calculava, enfronta un sens fi de desafiaments en el marc d'un antiquíssim l'Iraq, habitat per califes, xeics i visirs. En cadascun dels relats, Samir demostra el seu domini sobre els nombres, però aqueixa saviesa va acompanyada per una reflexió que sempre té una raó ètica, de justícia, que fa desaparèixer problemes i el desacord entre els homes, moltes vegades a causa de qüestions insignificants. I és que Samir és un home savi, un home de pau que no cerca el poder sinó la tranquil·litat de viure una vida plena i feliç.

dimecres, 9 de maig del 2012

Herois

Resum:
    Un home va a una reunió de negocis i pel camí es troba a, Cristo, una noia amb una vida totalment diferents. A pesar de les seues diferències els dos, sobre tot l'home, comencen a recordar el seu últim estiu al poble, ja que va ser substituït per un pantà. Durant tota la peli la trama actual es veu interrompuda pels records de la infància que acaben sent els mateixos. A la fi l'home cedeix a arreplegar a un amic de Cristo i portar-los amb uns antic amics de la infància, en eixe moment s'adona que tots són de la colla del seu germà Xavi que va morir, i tornen al pantà, on encara segueix la cabanya que volien des de sempre i que suposadament complia desitjos, per a recordar els bons moments que van passar junt. En eixe moment l'home, el germà de Xavi comença a plantejar-se si realment vol seguir amb la seua vida tan monòtona.

  A la pel·lícula volen reflectir els conflictes familiars i entre amics, les aventures amb aquestos, els desitjos per a aconseguir alguna cosa i les ganes que li poses, els somnis, etc. que quan ets petit és el més important. En canvi quan et fas gran, solament treballes i ja no tens eixes ganes d'aventures ni ets tan somiador. L'home de la pel·lícula s'adona de tot això i comença a tindre nostàlgia de la seua infància.

Pau Freixas (director): " No hi ha res com creure que l'amistat mai es trenca, que l'amor és per a sempre i que el món sencer està ací per a que els nostres somnis es compleixen".

dimecres, 29 de febrer del 2012

Up

    L'últim dia a atenció educativa vam veure els deu primers minuts de la pel·lícula Up. En aquestos deu minuts es veu la vida d'una parella des de que es coneixen sent xiquets fins a la vellesa, tot açò amb un muntatge silenciós i una bona banda sonora que fins i tot va guanyar el premi Oscar.
    El principi és molt emotiu i et fa viure el que està passant, sense paraules perquè no fan falta. "Una imatge val més que mil paraules", i en aquest cas es veritat.
    Un detall molt significatiu és el pot amb els estalvis. Com contínuament han d'utilitzar-lo per les coses de la vida, simbolitzant el pas del temps i per una altra banda un somni no complit.

    "Hi ha més cine en els primers deu minuts de Up que en qualsevol altra pel·lícula del 2009" (rtve)

Bob Peterson (co-director d' Up):
    "La història d'amor de Carl i Ellie ens va ajudar a contar que els petits moments guien l'aventura de la vida".

Pete Docter (co-director d'Up):
    "Personalment m'agrada molt la secció que anomenem 'Vida de casats', que sense paraules mostra la vida de Carl i Ellie junts. Pense que uneix la força del cinema i la animació en general, deixant que el visual conte la història. I sembla que produeix un gran efecte en la gent. El contrapunt d'aquesta seqüència, quan Carl mira el llibre d'aventures d'Ellie fins el final, és també una de les meues favorites."

Curiositat:
  • Les "Cataractes del Paradís", estan inspirades en el Salto del Ángel de Veneçuela. (és el salt d'aigua més alt del món).
  • Els directors i guionistes, Pete Docter i Bob Peterson, i altres membres de l'equip de realització van viatjar a Veneçuela per a explorar els "tepui" i la geografia de la regió que ix a la peli.
  • Up és la primera pel·lícula d'animació que ha inaugurat el Festival de Cannes.
  • Van treballar en la peli cinc anys i tres d'ells van ser dedicats únicament al guió.
Preguntes:
  • Com són les seves personalitats?
          Ellie és molt activa i parla molt. A més és molt somiadora. Mentre, Carls és més tranquil i parla molt poc.
  • Com es posa de manifest que la seva manera de ser els ve de família?
          Quan es casen en un moment ixen les famílies i es pot observa com una és molt alegre i festera i l'altra és molt seria i un poc trista.
  • Què significa per a ells no poder tenir fills?
          Ellie i Carl preparen molt feliços la habitació del seu futur fill i posen un mòbil amb dirigibles que es com pensaven anar a les Cataractes del Paradís, per això jo pense que el fet de no poder tenir fill per a Carl i Ellie és no poder compartir amb ells els seu gran somni.
  • Per què no van poder complir el seu somni en vida de Ellie?
          Perquè encara que van posar un pot d'estalvis, les despeses que hi ha al llarg de la vida, com la burxada d'una roda, la caiguda d'un arbre en la casa, etc. fan que no es tinga els diners necessaris i a la fi quan ho poden fer, ja són molt majors.