Cançó de Full Monty.

Adiós muchachos.
(Adéu xics)

Adéu, xics, companys de la meua vida,
barra benvolguda d'aquells temps.
Em toca a mi avui emprendre la retirada,
he d'allunyar-me de la meua bona muchachada.Adéu, xics. Ja em vaig i em resigne...
Contra la destinació ningú la talla...
Es van acabar per a mi totes les farras,
el meu cos malalt no resisteix més...

Acudeixen a la meua ment
records d'uns altres temps,
dels bells moments
que antany vaig gaudir
propet de la meua mare,
santa velleta,
i de la meua nuvieta

que tant vaig idolatrar...
S'acorden que era bella,
més bella que una deessa
i que embriac jo d'amor,
li vaig donar el meu cor,
mes el Senyor, gelós
dels seus encants,
enfonsant-me en el plor
me la va portar?

És Déu el jutge suprem.
No hi ha qui se li resistisca.
Ja estic acostumat
la seua llei a respectar,
doncs la meua vida va desfer
amb els seus mandats
en robar-me a la meua mare
i a la meua núvia també.
Dues llàgrimes sinceres
vesse en la meua partida
per la barra volguda que
mai em va oblidar
i en donar-los, els meus amics,
el meu adéu postrero,
els done amb tota la meua ànima
la meua benedicció.